25 NOVEMBRE, DIA INTERNACIONAL PER A LA ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES.

Cada 5 dies mor una dona víctima de Violència Masclista a l’Estat Espanyol.

La Violència Masclista és un instrument per mantenir el poder.

La pregunta seria: “I tu ets masclista?”.

La resposta ha de ser un SÍ per petit que sigui perquè vivim en una societat masclista, amb models de patriarcat, en un sistema de desigualtats, en categoritzacions dels rols Home-Dona..

La por és una eina de control. Si ens “ensenyen” a “viure amb por” és una eina de control cap a les dones. Espais públics, espais insegurs; espais privats, espais segurs. Aquest és un mecanisme de control, considerant l’espai privat un espai afectiu, un espai amb pocs o cap testimoni.. INVISIBILITZANT la Violència Masclista.

Per tant dones educades en la por, sabem socialment que la por de les dones triplica a la dels homes. Som transmissors del missatge de la por, i això ens ha de fer reflexionar com a dones i com a societat.

El 53% de les dones de la Unió Europea eviten certs llocs o situacions per por a ser víctimes d’agressions físiques o sexuals.

1 de cada 3 dones ha patit Violència Física o Sexual des dels 15a, 1 de cada 2 si s’inclou la Violència Psicològica.

Estem davant d’un problema estructural.

Hem de trencar els fals mites i els estereotips. Tenim pensaments automatitzats de visió patriarcal.

EL SISTEMA DE SALUT estem per poder oferir respostes a les vostres preguntes. Treballem polítiques més Feministes.

Hem de valorar quin nivell de càrrega masclista portem tots i totes, i fer un enfoc de la realitat. Ens hem de cuidar, i hem de fer estratègia per fer-hi front.

Els i les professionals de l’Institut Català de la Salut treballem per la Igualtat.

Aquest 25N #ALICSIGUALS

Autora: Dra. Gemma Rubio

Publicat dins de Novetats | Deixa un comentari

CRIOTERAPIA A L’ABS EL MORELL

A l’ABS El Morell continuem ampliant la nostra cartera de serveis. Des d’aquesta setmana s’ha incorporat la tècnica de crioteràpia.

És un tractament mínimament invasiu que utilitza el fred (nitrogen líquid) per congelar i destruir la lesió dermatològica. Al nostre centre s’utilitza amb les següents indicacions: berruga vulgar, berruga plantar i papil·loma plantar. Aquesta tècnica es pot aplicar tant a nens com adults.

Tot l’equip treballem dia a dia per continuar oferint un servei de qualitat als nostres usuaris i donant una formació més àmplia als estudiants assignats, amb tècniques que apropem a la nostra població.

Seguim !!

Dr. M. Issam El Mesnaoui
ABS EL MORELL

Publicat dins de Novetats | Deixa un comentari

Un fill amb kabuki.

El juny de 2009 a casa nostra va entrar un terme nou: kabuki. Per als entesos, el kabuki és un tipus de teatre japonès; per als molt entesos, el kabuki és una malaltia minoritària entre les minoritàries, d’ordre genètic, amb unes característiques facials determinades, amb hipotonia associada, amb possibles problemes renals, digestius, dermatològics. Vam passar al camp dels molt entesos en dècimes de segon, perquè el nostre fill Macià, de llavors 21 mesos, el van diagnosticar a l’Hospital de la Vall d’Hebron amb la síndrome de Kabuki.

Després d’un embaràs amb amniocentesi d’urgència incoporada, un part prematur i uns primers mesos d’infern (no sabia mamar, estava molt irritable, no fixava la mirada), una visita de rutina als dos primers mesos de vida ens va fer començar un peregrinatge de metges i especialistes que va tenir el seu punt d’inflexió a la visita en què ens van donar un diagnòstic clar, però llavors encara només sustentat per l’aparença i la simptomatologia. Més endavant es va confirmar amb l’anàlisi genètica que detectava una mutació en el gen MLL2. La visita a metges, terapeutes i especialistes serà una constant en la vida del nostre fill, i celebrem que l’Hospital de la Vall d’Hebron hagi engegat una unitat especial de malalties minoritàries.

Com a família, però, el zoom l’hem de posar en la construcció de la persona, més enllà de la malaltia. I en la construcció d’una família diferent a les famílies del nostre entorn més immediat. És clar que vam haver de passar un dol, que de tant en tant encara treu el cap, maliciós, però teníem un futur per edificar en base a l’estimulació precoç, la teràpia ocupacional, la psicomotricitat… Però sobretot en base a l’acceptació de la diferència com a valor fonamental en la pràctica de les nostres vides.

La solitud que comporta una malatia minoritària la supleix una família excepcional i uns amics de luxe, que acompanyen en aquest viatge ple d’incerteses a què ens va conduir la síndrome de Kabuki. La capacitat de resiliència, de superar les dificultats, està acompanyada per la capacitat de reflexionar serenament i des d’una òptica quotidiana sobre aspectes que els professors de bioètica ensenyen a les seves classes. Pensar sobre tenir un altre fill, les proves que hem hagut de fer, l’ús de les dades mèdiques per a estudis, l’efecte de possibles teràpies, han format part del nostre dia a dia. Però el que tenim al cap amb més força és la construcció d’una vida en llibertat, amb criteri i amb capacitat de poder triar per ell mateix quan en tingui la necessitat. O sigui, com qualsevol pare i mare.

Publicat dins de Novetats | Deixa un comentari

Vacunació Antigripal

L’Agència de Salut Pública de Catalunya impulsa una campanya de vacunació antigripal estacional, que s’adreça a les persones que tenen un alt risc de complicacions si pateixen la grip  i també a les persones o grups que poden transmetre la grip a persones en situació d’alt risc, com ara els professionals de la salut.

La vacunació no sempre impedeix contraure la grip: l’efectivitat depèn del grau de similitud entre les soques vacunals i les soques gripals circulants. També és menor entre persones amb factors de risc que entre els professionals sanitaris.

Vacunar-se contra la grip és vital per reduir la transmissió de la malaltia i facilitar, alhora, la lluita contra la COVID-19.

ABS EL MORELL

Qui s’ha de vacunar?

Les persones considerades de risc es poden vacunar gratuïtament al sistema sanitari públic:

  • Persones de 60 anys o més;
  • Dones embarassades i puèrperes;
  • Infants d’entre 6 mesos i 2 anys amb antecedents de prematuritat (nascuts abans de les 32 setmanes de gestació);
  • Persones amb malalties cròniques;
  • Persones de centres per a la gent gran o altres institucions tancades;
  • Persones amb obesitat mòrbida;
  • persones que en cuiden d’altres que pertanyen a qualsevol dels col·lectius esmentats o que hi estan en contacte, i
  • Professionals de la salut, sociosanitaris i docents.
Publicat dins de Novetats | Deixa un comentari

Dia Mundial de l’Alimentació

El 16 d’Octubre és el Dia Mundial de l’Alimentació. Durant aquesta setmana les escoles preparen diferents activitats. Una de les nostres metgesses va ser convidada a donar dues xerrades sobre alimentació saludable a les dues classes de 6è de l’Escola Abel Ferrater de La Selva del Camp.


“ He volgut incidir en els conceptes de grups alimentaris, posant més èmfasi en el concepte de plat saludable”.
Desmuntant mites del que és o no és un plat saludable interactuant amb els alumnes que han explicat que creien que fan bé i que no. “ Generar dubtes i rebre un retorn espontani és la part més important de la xerrada, perquè saps que has aportat el teu granet de sorra”.
També es va parlar de l’adicció als sucres i de lo perjudicials que són les begudes energètiques.

Publicat dins de Novetats | Deixa un comentari

Día Mundial del Cáncer de Mama 2021

UNA NOVA OPORTUNITAT!

Testimoni real.

Semblava que el dia anava amb normalitat , tenia planejat anar a fer un tom per Tarragona i passar una dia agradable i divertit i de pas  passar a buscar uns resultats de la mamografia i ecografia que em van fer just abans d’anar a Euro Disney.

El 5 de juliol del 2015 em van donar el sobre que em va canviar la vida en un segon. El diagnòstic  va ser un tumor a mama esquerre de 2 cm amb inicis de infiltració. Tenia 42 anys i segons els cribratges de càncer de mama no em pertocava per edat ni per antecedents patològics familiars . Al disposar de mútua  les proves me les van fer com cada any .

Vaig començar a viure  com una autòmata , uns sensació d’ estar en un núvol , en el que no volia estar i que no sabia  a on em portaria, un sentiment  desconegut  per  mi , no era por …potser era la mateixa incertesa que m’anestesiava per no sentir res i així no desmuntar les meves forces per tirar endavant.

 Em venien  tantes preguntes al cap!: que faig ara amb la meva vida? , segueixo amb els meus plans? , demà quina proba  em toca fer ? …. durant 15 dies vaig anar tomballejant  d’aquí per allà fins arribar al diagnòstic final .

Els meus amics es tornaven per acompanyar-me a les diferents proves diagnostiques  , al principi no vaig dir res a la meva família per no preocupar-los potser per què en el fons tenia l’esperança que tot quedés en una falsa alarma.

El veredicte final va ser : carcinoma de mama esquerre de 3 cm  , BI. RADS 5.

Tractament: quimioteràpia durant 6 mesos , tumorectomia amb buidament axil·lar si calgués  in situ i radioteràpia.

Totes aquestes paraules van ser com una galleda d’aigua freda a sobre que em van fer entrar en xoc. L’única pregunta que em va sortir, tot i sabent la resposta , va ser : -se’m caurà el cabell? -Per aquella època jo duia una preciosa melena llarga  i arrissada . Fins aquell moment jo no era conscient de la importància que suposava per mi el cabell.

Tocava ser forta , tirar endavant passes el que passes , no em podia prendre el luxe de baixar la guàrdia , de plorar , ni de rendir-me però realment estava destrossada per dintre  sense poder-lo demostrar per no preocupar a la meva família.

Avui dia,  després de 5 anys , un dels dies més durs de la meva vida va ser el que em vaig haver de rapar el cap, vaig sentir un còctel d’ emocions diferents, algunes contradictòries .Suposava  el dia que rebia la senyal definitiva que tot plegat anava endavant  , que ja era definitiu que havia de passar per aquell procés .Em vaig donar conte de la quantitat de canes que tenia, un fet tant insignificant i tant important per mi en aquell moment en el que perillava la meva vida.

En aquella època el meu fill tenia 7 anys , em vaig seure  amb ell i li vaig explicar el que em passava utilitzant un llenguatge el més infantil possible , es va quedar callat i em va preguntar  a on estaria jo mentres durés el tractament i al saber que estaria  amb ell em va dir :- no hi ha cap problema , mama!!-. Em va donar una lliçó, els nens s’adapten a les adversitats amb més facilitat que els adults.

Per ell tot el procés va ser un regal , la mare estava en tot moment , el podia anar  a buscar a   l’ escola , el podia porta als aniversaris ,als festivals , ja no necessitàvem cangurs!!!.

Abans de començar amb el tractament vaig demanar una setmana de treva per anar de vacances amb el meu fill i la meva família i fer una desconnexió exprés  de la malaltia.

Recordo que durant aquella setmana em van posar tres multes de tràfic lleus que van arribar 2 mesos després ;totes en conseqüència del  resultat de la meva ment ocupada en mil coses i no estar atenta en tot moment . Allí  començava  la meva transformació: LES MULTES TENIEN FÀCIL SOL·LUCIÓ.

Vaig començar amb la quimioteràpia i em vaig retrobar amb antics companys i companyes , gent que feia anys que no veia i en les que dissimulaven la cara de “poker” al veure que jo estava allà en qualitat de pacient i no de professional . Qui havia de dir que  algun dia em trobaria a l’altra costat de la banqueta.

Durant el tractament vaig tenir la sort de no patir els efectes secundaris típics  , en tot moment físicament vaig estar bé però psicològicament em sentia frustrada, perduda ,sola  i sempre sortia del meu cap la mateixes preguntes : és un mal son? ,que he fet jo  per merèixer això?, per què a mi??.. quan de temps em queda? I un sentiment brutal de penediment de les coses que no em vaig atrevir a fer o que encara no vaig arribar a fer, tenia temps?? , era massa tard?.

 El meu cos va anar canviant a marxes forçades , el cabell va anar caient de tot el cos i la forma cada vegada era més rodona , no em  mirava al mirall i si per un casual la meva imatge es reflectia em deia : aquesta no soc jo!!.

Anaven passant les hores , els dies i els mesos i jo em dedicava exclusivament a casa meva , al meu fill i a mi .Vaig tenir  moltes hores per pensar i de valorar que podia  fer per estar millor , per millorar la meva qualitat de vida. A partir de llavors la meva primera opció va passar a ser  un SI. Totes les oportunitats que se’m presentaven davant les aprofitava , almenys ho provava, sempre al final hi ha l’opció de recular.

“AL FINAL EL QUE IMPORTA  NO SÓN ELS ANYS DE VIDA , SINO LA VIDA DINS DELS ANYS “ ABRAHAM LINCON  

Vaig acabar la quimioteràpia  i al més i mig em van operar, no va ser necessari fer buidament axil·lar i la radioteràpia em va anar força bé . I començava la meva recuperació,  la meva resposta al tractament de tants mesos , em va començar a créixer el cabell i poc a poc vaig anar veien a la nova persona en que m’havia convertit .

 Alguna cosa a dintre meu havia  canviat , la POR va desaparèixer ,l’esperança havia  sorgit i la   curiositat augmentava per tot i a tot hora. Totes les oportunitats de fer coses , les aprofitava , no deia NO a res  o almenys ho provava , no volia que em quedés res al tinter ni volia tornar a penedir-me del que no havia fet .   Em preguntava si era cert que el més important en la vida  era tot allò que no es veu , el que no es palpa i el que fa sentir, que hi ha  quelcom  màgic que et fa viure coses que no t’ esperes mai , potser coses que ja hi eren abans però no les veia .Fins aquell moment no era conscient de les coses meravelloses que tenia al voltant i que no les sabia valorar; les persones valuoses que hi havia  i de les que  en realitat no volia que hi fossin però hi eren per què ….era el que tocava?

Vaig començar a anar a classe de Ioga a on em van ensenyar a fer meditació i vaig aprendre a tenir la ment més calmada , més en silenci. Quan ho aconsegueixes  veus les coses d’un altra manera . Cada dia  era un nou dia , diferent , una nova oportunitat de viure coses noves, inesperades i per què no ? , màgiques? .

Sense voler em vaig introduir al món de les emocions ,un mon fascinant i a l’hora  tant alarmant que moltes vegades ens fan entendre com estem en cada moment ,  ens agradi o no.

La meva mestra em va animar a anar a un jornada d’una setmana a una escola de COACH emocional  d’Alacant i sense pensar-m’ho vaig accedir-hi. Va ser una setmana amb 67 persones desconegudes , impensable de fer de com jo era abans .

La meva experiència durant aquella setmana va ser extraordinària, recordo que l primer dia ens van fer apuntar en una llibreta el que esperàvem del curs, jo vaig enumerar un llistat i quan ho vaig haver de dir , davant de tothom , davant de tota aquella gent desconeguda, l’ únic que va sortir per la meva boca va ser:-Vull ser Feliç– la mestra em va preguntar si ho havia apuntat i al dir-li que no ,em va dir: -ara quan et sentis ho apuntes- em vaig esborronar .

Aquella setmana vaig aprendre a abraçar , a mirar als ulls amb una mirada neta , vaig aprendre  a escoltar de forma activa sense jutjar , que hi ha dos  maneres de mirar a l’ altra persona des de la ment i des del cor i quan ho fas des del cor s’estableix una connexió increïble com si poguessis veure l’ànima de l’altra sense  tenir importància el seu físic i es converteix en el teu mirall.

Durant aquells dies vaig poder veure com era jo abans , una dona prepotent que només li importava la fatxada , no era capaç d’alegrar-me per la felicitat dels demés , envejosa , controladora ,pedant…anestesiada , sense sentir ni patir ocupada per sobreviure . sovint pensava …I si jo era tots aquest adjectius ?? les meves possibilitats d’emmalaltir no eren més altes??….

I vaig arribar a la conclusió que : una bona decisió et porta pau , que l’amor és fàcil i si fa patir no és amor , un mal sempre  porta un bé, el dolor és inevitable el patiment és una elecció, on es posa l’atenció es posa l’energia  per tant millor utilitzar-la per tot allò que es bo , una actitud reactiva d’ algú pot ser senyal d’autenticitat i es millor esperar; el que es pensa , es sent i es fa  ha d’ estar coherència. El perdó dona vida i la rancúnia la treu. Tot allò que no s’atén ens acaba perseguint. I  vaig començar a dir NO.

La pregunta: per què? , la vaig substituir per : Per a què? …per aprendre i empoderar-me en el AQUÍ I ARA. Tot passa per alguna cosa i a vegades , no s’ha de fer res sinó deixar fluir i acceptar la situació. 

Ahir és història, el futur és un misteri  però avui és un regal per això se’n diu PRESENT.

Tot plegat em va fer veure que : “ LA GRAN PUTADA DE LA MEVA VIDA ” havia sigut  un nou començament , una nova oportunitat per arribar a la millor versió de mi mateixa i solucionar les coses que tenia pendents i ser davant de tot  FELIÇ. EL trist és què hàgim de passar per una situació traumàtica per donar-nos conte de  que hem de canviar coses per ser feliços ,la prioritat principal que tots hauríem de tenir i ens ho haurien  d’ ensenyar des de ben petits

Ja no volia perdre més temps per què VIURE ÉS URGENT i com diu el Manuel Carrasco en la seva cançó : “No es despentina l’ànima”

https://www.youtube.com/watch?v=iTZhLLPjAvY

ABS EL MORELL
Publicat dins de Novetats | Deixa un comentari

DIA INTERNACIONAL DE LA SORDESA

Dia internacional de la sordesa 

La Federació Mundial de Persones Sordes (WFD) va  impulsà El dia internacional per les persones sordes i així commemorar sensibilitzar i  conscienciar sobre las necessitats  particulars dels sords i la importància de crear programes que permetin la seva  inclusió dintre de tots els  àmbits de la societat. 

Per què es tan important que ens  conscienciem? 

Al mon aproximadament 466 milions de persones presenten problemes auditius, de los quals  el 60% se podrien haver previngut. 

Se estima que el 50% del jovent està en risc de desenvolupar algun problema d’audició per la sobreexposició i que al 2050 1 de cada 10 persones presentaran discapacitat auditiva. 

De quina  manera se està intentant millorar? 

Un gran exemple és el Programa  de detenció precoç de hipoacúsia en el nadó

La detecció precoç d’aquest tipus de sordesa suposa que es pot  realitzar una intervenció quirúrgica que permetrà al nen  poder escoltar amb normalitat  la resta  de la seva vida. 

Cóm podem prevenir la sordesa? 

  • Buscar consell genètic en cas de tenir antecedents familiars d’hipoacúsia. 
  • Evitar l’exposició a soroll excessiu, tant a la feina com en el lleure. Si és inevitable, convé prendre mesures de protecció auditiva, com ara l’ús de taps per a les orelles i auriculars que esmorteeixin el soroll ambiental, o altres mesures preventives. 

Llenguatge de signes 

Actualment s’està veient que  l’ús de mascareta  per la pandèmia del COVID19  esta suposant una major dificultat per la comunicació entre persones . 

Per això des del Cap el Morell  us mostrem  una làmina amb  les expressions bàsiques  per facilitar la comunicació . 

Al  CAP posarem  a disposició de tots els treballadors  làmines amb la informació bàsica para facilitar la comunicació. 

Per més informació a www.gencat.cat   posa a la nostra  disposició el següent link:  

https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/salut-auditiva/

Publicat dins de Novetats | Deixa un comentari

DIA MUNDIAL DE LA SEGURETAT DELS PACIENTS

El 17 de setembre, es va establir com a dia Mundial de la Seguretat dels pacients, considerant-ho una prioritat sanitària global.

El dia mundial de la Seguretat dels Pacients 2021, posa l’èmfasi en la importància d’una atenció segura per la mare i el nadó, actuant ara per un part segur i respectuós.

Els principals objectius són:

  1. Sensibilitzar sobre les qüestions relacionades amb la seguretat de la mare i el nadó, especialment durant el part.
  2. Col·laborar amb diferents parts interessades i adoptar estratègies eficaces i innovadores per millorar la seguretat de la mare i el nadó.
  3. Fer una crida a totes les parts interessades perquè adoptin mesures urgents i sostenibles a fi d’intensificar els esforços, arribar a qui no s’ha arribat abans i garantir una atenció segura per a la mare i els nadó, especialment durant el part.
  4. Promoure l’adopció de pràctiques òptimes en el punt d’atenció, a fi de prevenir els riscos i danys evitables per a totes les dones i nadons durant el part.

Altres temes a tenir en compte en la seguretat del pacient seria per exemple la medicació:

A

Les 5 accions claus per millorar la vostre seguretat

Publicat dins de Novetats | Deixa un comentari