Durant els mesos d’estiu i amb l’augment de les hores de bany, una de les patologies més freqüents a escala de les consultes de pediatria i urgències d’atenció continuada són les otitis externes o otitis del nedador.
Què és?
Per entendre el que és l’otitis externa i quins són les seves potencials complicacions és necessari abans conèixer una mica sobre l’anatomia de l’oïda externa.
L’oïda externa està composta pel pavelló auricular (orella) i pel canal auditiu, acabant en la membrana timpànica. Després del timpà, comença la regió de l’oïda mitjana. La inflamació en qualsevol part de l’oïda externa rep el nom d’otitis externa. Quan la inflamació ocorre després del timpà, es diu otitis mitjana.
El canal auditiu extern és un conducte cilíndric amb més o menys 2,5 cm de longitud i 1 cm de diàmetre. Comença en l’orella i acaba en la membrana timpànica.
L’otitis externa és una inflamació de l’orella externa: el conducte auditiu extern; i/o, més rarament, el pavelló auricular.
COM ES CONTRAU L’OTITIS EXTERNA?
El nostre canal auditiu posseeix alguns mecanismes de defensa intrínsecs que dificulten la irrupció d’infeccions:
La mateixa anatomia de l’orella és una protecció, ja que cobreix parcialment el canal auditiu, dificultat l’entrada d’objectes estranys. Un altre factor que impedeix l’entrada d’objectes estranys és el fet que el canal auditiu presenta una àrea més afinada, la qual cosa impedeix, per exemple, que el dit arribi fins al timpà. La presència de pèls a la regió més externa del canal auditiu també funciona com a barrera.
La producció de cerumen també és essencial, perquè a més de la barrera física, causa una disminució del pH del canal auditiu, inhibint el creixement de fongs i bacteris. El cerumen també és una substància hidrofòbica, la qual cosa ajuda a disminuir la humitat dins de l’oïda.
L’oïda és un òrgan que «es neteja a si mateix». La pell del canal auditiu creix de dins cap a fora, la qual cosa naturalment va empenyent la brutícia, l’excés de cera i la descamació de la pell cap a fora de l’oïda.
Igual que altres regions del nostre organisme, el canal auditiu posseeix la seva pròpia flora de bacteris, que normalment no causen problemes de salut i fins i tot dificulten l’arribada de bacteris més agressius. Les ferides al canal auditiu poden facilitar la penetració de bacteris cap a teixits més profunds, causant infeccions. La majoria de les otitis externes són causades pel bacteri Pseudomones eruginosa, un bacteri invasor que normalment no colonitza el canal auditiu. Entre els bacteris que normalment habiten l’oïda, el Stpahylococcus aureus és aquella que més causa otitis, principalment si hi hagués una ferida en la pell del canal de l’oïda.
FACTORS DE RISC PER A l’OTITIS EXTERNA
L’otitis externa acostuma a sorgir quan algun dels sistemes de protecció citats a dalt és infringit.
L’exposició a l’aigua és un factor de risc ben documentat respecte a l’otitis externa. L’excés d’humitat comporta a la maceració de la pell i a la ruptura de la barrera de cerumen, canviant la microflora del canal de l’oïda, afavorint el creixement de bacteris que causen l’otitis.
Traumes, tals com a neteja excessiva (o agressiva) de l’oïda, no només remouen el cerumen, sinó també poden crear excoriacions al llarg de la fina capa de pell del canal auditiu, permeten que els bacteris tinguin accés als teixits més profunds. A més, una part d’un hisop pot deixar-se anar o un petit tros de paper teixit pot quedar darrere del canal de l’oïda; aquestes escletxes poden causar una reacció cutània greu, produint infecció.
L’ús d’hisops empeny més el cerumen cap a dintre del canal, en lloc de remoure-ho. Com ja s’ha dit, l’oïda no necessita netejar-se, ell mateix és capaç d’expulsar el cerumen i les impureses. L’hisop a més de poder ferir el canal auditiu, impedeix fins i tot l’autoneteja de l’oïda.
l’ús freqüent de dispositius que obstrueixen el canal de l’oïda, com a aparells auditius, auriculars o taps de natació també predisposen a l’otitis externa.
La dermatitis de contacte al•lèrgica pot conduir a l’otitis externa (per exemple, al•lèrgia a productes químics en cosmètics o xampús), així com altres condicions dermatològiques, com per exemple psoriasis o dermatitis atòpica.
L’otitis externa pot sorgir en qualsevol edat, però és més comuna en nens entre 7-12 anys.
Símptomes
– dolor i inflamació del conducte auditiu, se sent com si les oïdes es tapessin i pot haver-hi supuració
– En casos greus, el dolor s’agreuja en mossegar o en tocar-se les oïdes (signe del tragus positiu) i es disminueix la capacitat auditiva. En aquests casos és important acudir al metge perquè es pot convertir en una infecció crònica.
– A vegades pot sortir a través del conducte una secreció líquida inicialment clara i posteriorment més purulenta (otorrea).
– Normalment no causa febre i no és contagiosa.
Prevenció
– Assegurar-se que no queda aigua a les oïdes després del bany.
– Si fos necessari us recomanem secar-les per fora amb compte amb una tovallola o un assecador a baixa potència.
– La humitat no ha de romandre mai a les oïdes durant llargs períodes de temps.
– Quant als nens, s’ha de limitar el temps que passen dintre de l’aigua, fent descansos d’ almenys una o dues hores entre bany i bany i inclinant el cap per a facilitar la sortida de l’aigua.
– Cal evitar l’ús de bastonets per les orelles ja que poden augmentar el risc de infeccions i ferides.
Tractament
La majoria de les persones amb otitis externa pot ser tractada a casa.
En alguns casos, el seu metge rentarà l’oïda amb aigua i peròxid d’hidrogen abans de començar el tractament. Aquest procediment accelera la cura, removent les cèl•lules mortes de la pell i l’excés de cera de l’oïda.
La prescripció de medicaments en gotes per a l’oïda serveixen per reduir el dolor i la inflamació. Aquestes gotes normalment contenen una combinació de corticoides, antifúngics i antibiòtics. No usi medicaments per compte propi. Abans d’aplicar-se qualsevol medicament en l’oïda per tractar una otitis és necessari tenir certesa que el timpà no està perforat
L’aplicació correcta de les gotes és essencial perquè aquestes aconsegueixin el canal de l’oïda.
– Fiqui’s al llit de costat o inclini el cap a l’espatlla oposada.
– Ompli el canal de l’oïda amb gotes.
– Fiqui’s al llit de costat per 20 minuts i col•loqui una bola de cotó al canal
– Vostè hauria de començar a sentir-se millor dins de 36-48 hores després d’iniciat el tractament. Si el seu dolor empitjora en aquest període de temps, acudeixi al seu metge per valoració.
Cal tractar també el dolor amb analgèsics o antiinflamatoris
Durant els dies de tractament és important que no entri aigua a l’orella, sent necessari en alguns casos l’ús de gorres pel bany o taps.
L’ús de taps per les orelles pot ser útil en casos de otitis externes de repetició, en aquests casos també pot estar indicat l’aplicació de vinagre diluït (àcid acètic al 2%) o alcohol boricat al 70% com a assecant (mai en cas de drenatges o perforacions timpàniques).
