El dia 5 de maig Dia Mundial de la Higiene de Mans
El dia 5 de maig celebrem el Dia Mundial de la Higiene de les Mans, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de l’any 2009. Es una activitat que forma part de la campanya “SALVEU VIDES: renteu-vos les mans” emmarcada en el Programa: “Una atenció neta és una atenció més segura” de l’ OMS.
A continuació us deixem el triptic on us aconsella tenir una bona higiene de mans.
El CAP del Morell, ha incorporat a la cartera de serveis la tècnica anomenada MAPA (Monitoratge Ambulatòri de la Pressió Arterial). Serveix tant per diagnosticar una hipertensió arterial com per avaluar l’eficàcia del tractament hipotensor.
És un pas més al servei anomenat AMPA (automesura de la pressió arterial), que ja s’oferia.
Quan les mesures de la PA les realitza el mateix pacient o els seus familiars al seu domicili es parla d’automesures domiciliàries de la PA (AMPA). Quan les mesures es realitzen mitjançant dispositius automatitzats, a intervals preprogramats i durant l’activitat diària de la persona en un període que habitualment és de 24 hores es parla de monitoratge ambulatori de la pressió arterial (MAPA). L’aparició de l’AMPA i del MAPA ha contribuït a millorar el diagnòstic de la HTA, ja que permeten diferenciar la veritable hipertensió de la hipertensió de bata blanca. L’efecte bata blanca o hipertensió de bata blanca és l’augment transitori de la pressió arterial que es produeix en algunes persones quan es troben en entorns sanitaris (hospitals, ambulatoris…) a causa de l’estrès involuntari que els provoquen aquests. A conseqüència d’aquest efecte es poden obtenir valors anormalment elevats de pressió sanguínia, que no es corresponen amb els valors de tensió reals, cosa que pot induir a un fals diagnòstic d’hipertensió arterial
L’AMPA consisteix en deixar a l’usuari un aparell de control de la TA validat i que, cada cert temps, passa un control de verificació, per tal que el pacient es mesuri ell mateix la TA durant 5 dies seguits, matí i tarda. Al pacient se l’educa en la tècnica i se li dona material escrit de suport.
Amb el MAPA es fa un pas més enllà, és un aparell de TA que l’usuari portarà durant 24 hores seguides, programat per tenir en compte els cicles circadiaris tal com treball, son, etc…i amb una gravadora ;es programa per fer controls de TA cada 15 minuts o cada 30. També se li dóna al pacient material de suport i una fulla on cal apuntar les incidències que hagin pogut passar durant aquest període.
Al final d’aquestes 24 hores s’obté: una gràfica,les diferents mesures, la mitjana de les xifres, el nombre de mesures realitzades…. informació molt útil per l’ equip que porta a l’usuari, ja que li permetrà millorar en el diagnòstic i en el tractament.
Aquesta prova pot ser indicada tant pel seu metge de capçalera o la seva infermera del CAP del Morell sempre que reuneixi els criteris o es consideri necessari per al diagnòstic.
Què és la píndola de l’endemà?
Es tracta d’un anticonceptiu d’emergència el principi actiu de la qual és el Levonorgestrel; s’utilitza quan els diferents mètodes anticonceptius han fallat. Aquest tractament és un mètode d’ús ocasional i en cap cas substitueix els mètodes habituals d’anticoncepció. Només actua sobre la relació sexual que motiva el seu ús, no ofereix protecció en altres relacions que es puguin tenir després de prendre el tractament.
Dels diferents mètodes anticonceptius el més recomanable és el preservatiu, tant el masculí com el femení, ja que és l’únic capaç d’evitar les infeccions de transmissió sexual, fins i tot de la SIDA.
Encara que s’hagi pres la píndola de l’endemà, aquesta pot no evitar l’embaràs i no és fiable al 100%.
Quines situacions d’emergència ens podem trobar?
Doncs aquí us en descriurem algunes:
– que es trenqui el preservatiu
– que el preservatiu es quedi a l’interior de la vagina
– que no s’utilitzi el condó (això no hauria de succeir perquè hauríem de ser conscients dels riscos i perills que pot comportar… però, malauradament, passa)
– que el mètode anticonceptiu hormonal no s’hagi utilitzat correctament: no recordar de prendre’s una pastilla anticonceptiva o posar-se l’anell o treure’l quan toca
El que és més important és poder fer tot allò que sigui necessari per no trobar-nos amb una situació d’aquest tipus:
– prendre l’anticoncepció hormonal quan toqui i sense oblidar-la
– saber utilitzar un preservatiu
– no fer res que pugui fer malbé un condó
– etc.
On aconseguir-la?
Podeu venir al nostre centre (CAP El Morell) o a altres CAP (de nit al de La Granja), al Servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva o al servei d’urgències de l’hospital. En aquests serveis us informarem i us donarem l’anticoncepció d’urgència de forma gratuïta. (També podeu aconseguir aquest tractament a les farmàcies de manera lliure amb un preu aproximat de 19 €)
Els professionals no es veuen obligats a la dispensació d’aquesta píndola, i poden no fer-ho per motius morals, en aquest cas es deurà respectar la decisió del professional i es pot acudir a un altre centre o bé adquirir-la a la farmàcia.
Edat per a la dispensació?
Els menors a partir dels 16 anys legalment són considerats com majors d’edat en decisions mèdiques, per tant, poden adquirir-la segons la Llei d’autonomia del pacient. Seguint aquestes directrius no serà necessari informar els pares o tutors legals, ni el consentiment per part d’aquests. No obstant això, la dispensació en el cas dels menors d’entre 13 i 15 anys serà valorada pel professional (facultatiu o farmacèutic). Si decideix administrar-la, no serà necessari informar ni demanar autorització als seus tutors legals. En el cas de tenir 12 anys o menys serà necessària l’autorització dels tutors.
Com prendre-la?
S’ha de prendre al més aviat possible, preferiblement dins de les 12 primeres hores després del coit, perquè és quan aquesta és més efectiva, aquesta eficàcia es veurà disminuïda en funció del temps, sent ineficaç a partir de les 72 hores.
Es pot presentar en dues dosis de 0,75 mg o bé en una dosi única d’1,5 mg. En el cas de la píndola única de 1,5mg s’ha de prendre sencera i sense mastegar. En el cas de les dues dosis de 0,75 mg es poden prendre les dosis separades de 12 hores entre cadascuna o bé alhora. En l’actualitat s’aconsella l’administració en una sola presa, els dos comprimits a la vegada.
En cas de patir vòmits les tres primeres hores després, serà necessari tornar-la a prendre immediatament, doncs podria ser ineficaç.
I després?
Té efectes adversos?
Els efectes secundaris apareixen en un 10% dels casos. Els més freqüents són:
Altres efectes adversos que poden aparèixer però no tan freqüents són:
Per qualsevol informació sobre els diferents mètodes anticonceptius disponibles acudeixin a qualsevol CAP, proporcionem la informació detallada de cada mètode, ajudant-lo a triar el més adequat. Així evitarem un ús inapropiat de la pastilla de l’endemà, dels embarassos no desitjats i de les malalties de transmissió sexual.
La escabiosis es una enfermedad de la piel causada por un ácaro (parasito microscópico), que penetra debajo de la piel, cava túneles y deposita sus huevos en los mismos.
Es común en todo el mundo y puede afectar a las personas de todas las edades y clases sociales y no tiene que ver con la falta de higiene.
¿Cómo se transmite?
Huésped: el humano. Este ácaro no vive más de 2 a 4 días en el ambiente. Contagio: la enfermedad es fácilmente transmisible por el contacto directo, o a través de prendas, ropa, sábanas, toallas. Incubación: Primoinfestación (personas sin exposición previa al ácaro): 5 a 15 días. Reinfestación (personas que han sido infestadas previamente): 1 a 4 días.
Los animales no propagan la sarna humana: las mascotas adquieren un tipo diferente de infección denominada sarna animal.
¿Cuáles son sus síntomas?
El principal síntoma es la picazón insistente, que se intensifica durante las noches y con el calor. El picor está causado por la reacción alérgica del cuerpo al parásito, que se manifiesta con pequeños granos, ampollas y pequeñas úlceras con costras. No causa fiebre, a menos que exista infección.
¿Cómo se trata?
La sarna es tratada con escabicidas, que deben aplicarse por todo el cuerpo, no solo las partes infectadas, ya que no se sabe exactamente la localización del parásito, puesto que si son adultos se pueden extender por todo el cuerpo. Se debe tener especial cuidado a la hora de aplicar el tratamiento, evitando las mucosas y esparciendo el producto por todos los pliegues de la piel, los espacios interdigitales y la zona que queda entre las uñas y la piel, dado que el parásito puede usar estas zonas como reservorios. Esta enfermedad es muy contagiosa y por lo tanto el tratamiento lo deben hacer todas las personas que habitan en la misma casa.
Después de completar el tratamiento, se recomienda cambiar la ropa utilizada y lavarla y/o secarla a temperatura superior a 60º. Cuando esto no es posible, resulta igualmente eficaz para evitar las reinfestaciones guardarla en una bolsa cerrada duran te 9-10 días (el parásito es capaz de sobrevivir fuera de la piel más de 4 días).
A partir del 24 octubre comença la campanya de vacunació 2016-2017. Perquè us vacunem caldrà demanar dia i hora al CAP del Morell presencialment o bé per telèfon 977 84 06 56 de 8 del matí a 9 del vespre, per internet o al call center de l’Institut Català de la Salut al 902 111 444 – 93 326 89 01
La grip, què és?
Els virus gripals canvien contínuament. Per aquesta raó cal que us vacuneu cada any, ja que la vacuna es prepara per protegir-vos contra els virus que arribaran aquell hivern.
El període ideal per vacunar-vos és el comprès entre els mesos d’octubre i novembre.
La vacuna s’elabora a partir de virus de la grip morts, per la qual cosa, mai us pot produir-la malaltia. La vacuna pot provocar-vos molèsties locals lleus, que afecten un 15 % – 20 % dels pacients vacunats, i, rarament, produeix febre o malestar.
En cas de malaltia aguda greu o febre superior a 39º C, consulteu el personal d’infermeria o de la farmàcia que us atén habitualment, abans de vacunar-vos.
La vacuna està contraindicada si heu tingut una reacció al·lèrgica amb una dosi anterior o sou al·lèrgic a algun component de la vacuna, com per exemple a l’ou.
Aquesta vacuna protegeix contra la grip, però no contra el refredat comú. No hi ha vacunes per al refredat.
Us heu de vacunar?
La vacuna antigripal està indicada:
També us heu de vacunar si:
No oblideu de portar el vostre carnet de vacunació si el teniu
Des de l’EAP El Morell volem impulsar un programa d’acció comunitària dins d’un projecte ja existent des de l’any 2011 portat a terme per l’Associació de Tarraco Salut que està donant molt bons resultats.
Volem sensibilitzar a la nostra població captant persones de la nostra comunitat que vulguin participar oferint una millor qualitat de vida socioafectiva als nostres conciutadans.
Les tasques a realizar són:
• A domicili, fent acompanyament o garantint un espai de respir al cuidador.
• Fora de domicili fent acompanyament per realizar tasques i gestions com anar a la farmacia, consulta al metge,…
• Crear xarxa fent tallers de treballs manuals al mateix CAP.
Si teniu il•lusió i esteu interessats per emprendre un voluntariat per ajudar al nostre poble i comunitat podeu trucar als telèfons: 977840656, també podeu adreçar-vos al taulell del CAP del Morell i preguntar per la infermera Imma Micó.
Durant els mesos d’estiu i amb l’augment de les hores de bany, una de les patologies més freqüents a escala de les consultes de pediatria i urgències d’atenció continuada són les otitis externes o otitis del nedador.
Què és?
Per entendre el que és l’otitis externa i quins són les seves potencials complicacions és necessari abans conèixer una mica sobre l’anatomia de l’oïda externa.
L’oïda externa està composta pel pavelló auricular (orella) i pel canal auditiu, acabant en la membrana timpànica. Després del timpà, comença la regió de l’oïda mitjana. La inflamació en qualsevol part de l’oïda externa rep el nom d’otitis externa. Quan la inflamació ocorre després del timpà, es diu otitis mitjana.
El canal auditiu extern és un conducte cilíndric amb més o menys 2,5 cm de longitud i 1 cm de diàmetre. Comença en l’orella i acaba en la membrana timpànica.
L’otitis externa és una inflamació de l’orella externa: el conducte auditiu extern; i/o, més rarament, el pavelló auricular.
COM ES CONTRAU L’OTITIS EXTERNA?
El nostre canal auditiu posseeix alguns mecanismes de defensa intrínsecs que dificulten la irrupció d’infeccions:
La mateixa anatomia de l’orella és una protecció, ja que cobreix parcialment el canal auditiu, dificultat l’entrada d’objectes estranys. Un altre factor que impedeix l’entrada d’objectes estranys és el fet que el canal auditiu presenta una àrea més afinada, la qual cosa impedeix, per exemple, que el dit arribi fins al timpà. La presència de pèls a la regió més externa del canal auditiu també funciona com a barrera.
La producció de cerumen també és essencial, perquè a més de la barrera física, causa una disminució del pH del canal auditiu, inhibint el creixement de fongs i bacteris. El cerumen també és una substància hidrofòbica, la qual cosa ajuda a disminuir la humitat dins de l’oïda.
L’oïda és un òrgan que «es neteja a si mateix». La pell del canal auditiu creix de dins cap a fora, la qual cosa naturalment va empenyent la brutícia, l’excés de cera i la descamació de la pell cap a fora de l’oïda.
Igual que altres regions del nostre organisme, el canal auditiu posseeix la seva pròpia flora de bacteris, que normalment no causen problemes de salut i fins i tot dificulten l’arribada de bacteris més agressius. Les ferides al canal auditiu poden facilitar la penetració de bacteris cap a teixits més profunds, causant infeccions. La majoria de les otitis externes són causades pel bacteri Pseudomones eruginosa, un bacteri invasor que normalment no colonitza el canal auditiu. Entre els bacteris que normalment habiten l’oïda, el Stpahylococcus aureus és aquella que més causa otitis, principalment si hi hagués una ferida en la pell del canal de l’oïda.
FACTORS DE RISC PER A l’OTITIS EXTERNA
L’otitis externa acostuma a sorgir quan algun dels sistemes de protecció citats a dalt és infringit.
L’exposició a l’aigua és un factor de risc ben documentat respecte a l’otitis externa. L’excés d’humitat comporta a la maceració de la pell i a la ruptura de la barrera de cerumen, canviant la microflora del canal de l’oïda, afavorint el creixement de bacteris que causen l’otitis.
Traumes, tals com a neteja excessiva (o agressiva) de l’oïda, no només remouen el cerumen, sinó també poden crear excoriacions al llarg de la fina capa de pell del canal auditiu, permeten que els bacteris tinguin accés als teixits més profunds. A més, una part d’un hisop pot deixar-se anar o un petit tros de paper teixit pot quedar darrere del canal de l’oïda; aquestes escletxes poden causar una reacció cutània greu, produint infecció.
L’ús d’hisops empeny més el cerumen cap a dintre del canal, en lloc de remoure-ho. Com ja s’ha dit, l’oïda no necessita netejar-se, ell mateix és capaç d’expulsar el cerumen i les impureses. L’hisop a més de poder ferir el canal auditiu, impedeix fins i tot l’autoneteja de l’oïda.
l’ús freqüent de dispositius que obstrueixen el canal de l’oïda, com a aparells auditius, auriculars o taps de natació també predisposen a l’otitis externa.
La dermatitis de contacte al•lèrgica pot conduir a l’otitis externa (per exemple, al•lèrgia a productes químics en cosmètics o xampús), així com altres condicions dermatològiques, com per exemple psoriasis o dermatitis atòpica.
L’otitis externa pot sorgir en qualsevol edat, però és més comuna en nens entre 7-12 anys.
Símptomes
– dolor i inflamació del conducte auditiu, se sent com si les oïdes es tapessin i pot haver-hi supuració
– En casos greus, el dolor s’agreuja en mossegar o en tocar-se les oïdes (signe del tragus positiu) i es disminueix la capacitat auditiva. En aquests casos és important acudir al metge perquè es pot convertir en una infecció crònica.
– A vegades pot sortir a través del conducte una secreció líquida inicialment clara i posteriorment més purulenta (otorrea).
– Normalment no causa febre i no és contagiosa.
Prevenció
– Assegurar-se que no queda aigua a les oïdes després del bany.
– Si fos necessari us recomanem secar-les per fora amb compte amb una tovallola o un assecador a baixa potència.
– La humitat no ha de romandre mai a les oïdes durant llargs períodes de temps.
– Quant als nens, s’ha de limitar el temps que passen dintre de l’aigua, fent descansos d’ almenys una o dues hores entre bany i bany i inclinant el cap per a facilitar la sortida de l’aigua.
– Cal evitar l’ús de bastonets per les orelles ja que poden augmentar el risc de infeccions i ferides.
Tractament
La majoria de les persones amb otitis externa pot ser tractada a casa.
En alguns casos, el seu metge rentarà l’oïda amb aigua i peròxid d’hidrogen abans de començar el tractament. Aquest procediment accelera la cura, removent les cèl•lules mortes de la pell i l’excés de cera de l’oïda.
La prescripció de medicaments en gotes per a l’oïda serveixen per reduir el dolor i la inflamació. Aquestes gotes normalment contenen una combinació de corticoides, antifúngics i antibiòtics. No usi medicaments per compte propi. Abans d’aplicar-se qualsevol medicament en l’oïda per tractar una otitis és necessari tenir certesa que el timpà no està perforat
L’aplicació correcta de les gotes és essencial perquè aquestes aconsegueixin el canal de l’oïda.
– Fiqui’s al llit de costat o inclini el cap a l’espatlla oposada.
– Ompli el canal de l’oïda amb gotes.
– Fiqui’s al llit de costat per 20 minuts i col•loqui una bola de cotó al canal
– Vostè hauria de començar a sentir-se millor dins de 36-48 hores després d’iniciat el tractament. Si el seu dolor empitjora en aquest període de temps, acudeixi al seu metge per valoració.
Cal tractar també el dolor amb analgèsics o antiinflamatoris
Durant els dies de tractament és important que no entri aigua a l’orella, sent necessari en alguns casos l’ús de gorres pel bany o taps.
L’ús de taps per les orelles pot ser útil en casos de otitis externes de repetició, en aquests casos també pot estar indicat l’aplicació de vinagre diluït (àcid acètic al 2%) o alcohol boricat al 70% com a assecant (mai en cas de drenatges o perforacions timpàniques).
